Visita Iolanda Bonet

La visita de Iolanda Bonet va ser molt aclaridora. És ja una constant en la universitat sentir com la gent que vol ser entesa ho aconsegueix, i la que té una actitud de confrontament, no ho fa.

Iolanda Bonet és del primer tipus, amb 9 anys d'experiència en l'equip de suport a l'alumnat d'incorporació tardana té molt a dir, i ho sap dir.

Que he après:

El primer que he après és que les incorporacions dels nens nou vinguts són contínues. No las podem veure com una situació que és esporàdica o que mai ens passara. Segurament ens trobarem amb aquest problema contínuament, per tant, el que tenir una bona informació i una bona actitud al respecte, no només serà essencial, serà indispensable.

Una dada curiosa és que no més se'ls diu nou vinguts quan arriben del fora de l'estat espanyol.

Un primer pas que s'ha de fer quan arriba a la ciutat, poble o comunitat un nouvingut és assignar una escola i un curs. Aquest mètode té problemes. Molts d'ells no tenen cotxes per traslladar-se, no coneixen la llengua...) per això és tant important la figura del mediador. Aquest fa una entrevista amb el servei d'interlocució (que és un telèfon, però que sembla funcionar molt be) En aquesta entrevista s'apunten dades importants, com si ha anat ja a escola, o altres dades d'interès, a més de donar-li instruccions de comportament. Això és important ja que els costums d'una societat a altra són diferents, poden portar a malentesos o poden molestar a algú i crear problemes.

Quan el nen es matricula a l'escola és quan comença la nostra feina com a docents.

La Iolanda ens va donar uns consells molt interessants de com tractar a un nouvingut.

Ens va aconsellar que féssim tots a rebre'l, d'aquesta manera el noi segurament quedarà impressionat i es sentirà important i protagonista d'una situació i un context que serà molt important a la seva vida.

També és bo que fem un recorregut per l'escola amb el nou vingut, per mostrar-li com és, on es troba cada cosa, s'ha de familiaritzar amb l'escola.

Tenir paciència ja que van molt perduts al principi. Per ajudar-los a que no es perdin, ens va aconsellar rotular les portes amb símbols per facilitar les coses. A més podria ser una feina que facin els nanos i que ajudaria a la integració de tots, una feina de tots per ajudar al nouvingut.

Conèixer coses d'altres cultures, per involucrar als infants, per que tinguin consciència que el món és variat, ric i plural. És important que coneguin coses d'altres cultures, d'altres llengües. El nouvingut pot ajudar molt en aquest aspecte, senti-se útil, sentir-se estimat.

Hem de detectar també si requereix necessitats especials.

Molt interessant va ser la recomanació de que tinguin una sala on estar sols per poder-se equivocar, sense que totes les mirades vagin a ell.

Entre les eines que ens va ensenyar per comunicar-se amb algú que no té ni idea de la teva llengua i on el que vol comunicar-se tampoc té ni idea de per on començar, va ser una serie de diccionaris visuals que ens poden ajudar molt a que el nou vingut sàpiga per on començar a expressar-se. A partir d'aquí es poden fer desprès activitats culturals com els dinars multiculturals que ajuden a la integració. Si veiem als nouvinguts com amics i aquests i les seves famílies ens veuen de la mateixa manera, aprendrem a conviure en millor harmonia, i si hi ha diferencies serà perquè algú ha creat un problema, no perquè la pell o l'expressió sigui diferent.

Altre aspecte important és que la professora d'acollida no es trobi sola.

És curiós que no hi ha una especialització com a professor d'acollida. La feina d'aquest sembla que és bastant diferent i especialitzada com perquè sigui una feina especialitzada, però no ho és. Com tantes coses en aquesta professió, has d'improvisar contínuament.

La filosofia que ens va transmetre i amb la que estic absolutament d'acord és que la diversitat és positiva.