domingo, 17 de abril de 2011

Visita Bernat Joan

Quan em van dir que venia Bernat Joan a la universitat, no sabia ni qui era. Poc a poc la gent et va informant, i et fas una idea del tipus de persona que veuràs. Evidentment les referencies que et donen estan filtrades per les ideologies de la persona que te las diu, i tu després també les adaptes a les teves. La imatge que m'havia fet d'en Bernat Joan No va ser molt Bona.
Vaig decidir anar a fonts més fiables. Una persona molt propera i amb la que tinc molta confiança em va fer una descripció breu però amb coneixement de causa ja que el va tenir com a professor.
“Com a professor, és excel·lent... encara que és molt radical en les seves idees” va dir sobre ell.
La primera part em va pesar més que la segona, si era bon professor ja m'anava bé, les idees poden ser radicals o no, però són personals.
Aixi que el primer que vaig aprendre és que tenia que anar amb una actitud oberta sense permetre que el seu radicalisme fes que no escoltés rés més.
Desprès va resultar que com sempre, el lleó no és tan ferotge com el dibuixen, i he d'admetre que em va caure molt, molt millor del que em pensava el primer dia que em van parlar d'ell.

Que he après:

En les persones que ensenyen són més importants les actituds que les capacitats.

La voluntat i l'actitud són molt importats. Si vols aprens, si tens una actitud negativa i no vols aprendre, no ho faràs per molts medis que tinguis al teu abast.

Sorprenentment, el primer sociolingüista europeu va ser valencià. No ho hagués dit mai!

La sociolingüística té més feina on hi ha més problemes. Això si ho hagués dit!

La situació al nostre país fa 50 anys era força diferent. Hi havia una societat monolingüe que parlava català. Desprès, per motius que tothom coneix, va haver un període diglòsic, el castellà s'utilitzava per aprendre i el català en un context més “intim”. Avui en la societat post-industrial, el sector turístic ha cobrat molta importància, hi ha agut grans canvis sociològics. Hi ha dos llengües majoritàries a més de l'arab, vereber, portugues, romanes.... A Eivissa també hem de conviure amb zones on només parlen alemany o anglès.... per tant tenim una societat multilingüe molt complexa.

La llengua històrica no sempre és la preeminent.

La percepció de les diferències o similituds en les llengües depenen moltes vegades dels aspectes polítics i històrics. El cas del català i el valencià és un clar exemple.

Sobre les diferències en la situació sociolingüista basca i catalana (sembla que el català s'ha acceptat millor i té més difusió que l'euskera) es poden deure a que l'euskera ha estat més temps sotmès al castellà que el català. (Jo crec que la dificultat i complexitat de l'eukera també influeix)

Aprendre més llengües et dóna més oportunitats a la vida. Tant de conèixer més punts de vista, com de conèixer més cultures, o també oportunitats de feina en una societat cada vegada més complexa.

NO estic d'acord amb ell en l'exemple que va posar per admetre que el català és imposat, defensant que totes les coses són imposades, (com seure a una taula per escoltar la classe, va dir)
Com sociolingüista que és, sap que hi ha situacions consensuades que fem perquè en aporten un benefici. Seiem a les taules per escoltar la classe en lloc d'estar penjat al sostre perquè històricament ha estat un sistema que ha funcionat i “cedim” una mica de la nostra llibertat (podríem escolar la classe tirats a terre) a canvi d'un benefici, aprendre. En el cas del català podria haver dit altres exemples per defensar que és una obligació aprendre-ho (ampliar coneixements sempre és afavoridor, ens fa particulars davant la globalització... ) però que tot és una obligació no ho considero una resposta. Hi ha obligacions consensuades i obligacions imposades. (Si la imposició es beneficiosa o no, ja no ho valoro)

El terme “Països Catalans” que jo, com la majoria dels meus companys, també considero que és desafortunat, és un terme modern que es va crear al 1834

La gent té tendència a la acomodació social i accepta coses que no són certes.

Cuidar de la nostra llengua és cuidar de la nostra cultura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario