10 preguntes del llibre Català normalitzat en un món multilingüe

1) Quines coses es perden quan es perd una llengua?

Es perd un un instrument de comunicació, un patrimoni de tota la humanitat, una forma d'entendre el món, d'interpretar la realitat, i de contruirla.


2) Quin és l'estat de l'Unió Europea amb un contingent més gran de monolinguístes?

Espanya, molta de la seva població només és capaç d'expressar-se en una sola llengua.


3) Quantes llengues oficials s'utilitzen en el Parlament Europeu?

25 llengües oficials.


4) En que model es basen les polítiques lingüistiques majoritaries?

En el model sorgit de la Revolució Francesa, afavorint l'ús d'una sola llengua oficial. representativa de la globalitat de la població.


5) Quina és actualment la llengua d'intercanvi universal?

L'Anglès, és la llengua més coneguda del món.


6) Qué és una llengua minoritària?

És una llengua, que malgrat ser la llengua històrica en un determinat lloc o àrea, a quedat amb el pas del temps en una llengua totalment residual, amb transmissió generacional dubtosa i sense gaires perspectives de recuperació.

7) Que és una llengua minoritzada?

És una llengua plenament viva i vigent en un determinat lloc o àrea, però que no es pot utilitzar amb total normalitat. Hi ha una llengua predominant que té més preponderància en àmbits concrets.


8) Quines són a les Illes Balears les llengües que formen part de la llengua catalana?

El mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer.


9) Quins són els territoris on es parla la llengua catalana?

La Catalunya Nord (a l'Estat Francès), Andorra, Catalunya, La Franja de Ponent (a l'Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer (a Sardenya)


10) Quina característica distingueix a les llengues que són oficials a l'Unió Europea?

Que totes compten amb un estat propi o tenen l'estat a favor.

11) Qué és una llengua normalitzada?

És la llengua que permet desenvolupar l'activitat quotidiana de qualsevol persona, tant a nivell formal com informal, sense entrebancs ni problemes, dins del seu propi territori.

12) Quantes llengües oficials té Catalunya segons el seu Estatut d'Autonomia?

3, el català, el castellà i l'occità.

10 preguntes a Bernat Juan:

1. Vostè diu al seu llibre que el futur de la llengua catalana depèn fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d'intercomunicació pública les persones nouvingudes al nostre país.
   
   
2. Quines avantatges té un nouvingut que ja parla castellà al aprendre català?
   
   
3. Segons el seu llibre, si la població es decanta per parlar espanyol i el català només es parla a universitats i en àmbits de divulgació cultural i científica, el preocupa que el català sigui una llengua classista i que serveixi, més que per entendre's, per donar un estatus social afegit?
   
   
4. Quina imatge té el català i els catalans a la resta d'Espanya?
   
   
5. Creu que el fracàs en la creació d'una Agencia Europea del Multilingüisme s'amaga la voluntat dels estats de no perdre representativitat com a tals en detriment d'unes minories?
   
   
6. Quan jo era petit haviem d'estudiar francès perquè era la llengua del veí, els que van apostar per aquesta, van perdre perquè desprès va ser l'anglès el gran triomfador, l'idioma dels negocis... ara és el xinès la llengua del futur... sempre ha semblat que hi ha llengües per que es comuniquin cultures molt diferents i altres llengües més personals. Per que hi ha aquest empeny en que llengües minoritàries estiguin representades al més alt nivell?
   
   
7. Com pensa que pot conviure un món multilingüe en una societat globalitzada?
   
   
8. Troba que ha canviat la situació de la llengua catalana des de que va escriure el llibre?
   En quin sentit?
   
   
9. Perquè s'ha permès posar “IDIOMA VALENCIA” a l'estatut del País Valencià si no hi ha cap filòleg que avali aquesta possibilitat?
   
   
10. Es presentarà a les properes eleccions europees?

Dia 4: 3 de març de 2011

Resum del dia.

Una interllengua és una llengua de comunicació internacional. Facilita la comunicació entre les persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La interllengua més estesa del món és l'anglès, degut a l'imperialisme britànic. Aquest ús de l'anglès com a interllengua segurament és inevitable, a tots ens va bé tenir una llengua amb la que ens puguem entendre'ns tots. Hagués estat més just que aquest paper fos per l'esperanto, ja que és una llengua neutra, és a dir, no és de ningú. Al ser l'anglès una llengua amb un origen imperialista, por ser que aquesta acabi suplantant les llengües territorials amb menys pes especific en el context mundial. El model europeu més optim és el que potenciaria l'anglès com a interllengua, potenciaria l'alemany, i respectaria les llengües nacionals de cada territori. El model europeu ideal és el que respectés la llengua de cada territori i utilitzes una interllengua neutra com l'esperanto.

Als països catalans hi ha un conflicte lingüístic degut a les mesures adoptades amb la llengua minoritzada per tal de fer de dic de contenció contra l'avançament de la llengua dominant i crear una normalització que deixi en similar condicions les dues llengües. Aquestes accions són considerades moltes vegades com atacs a l'espanyol i la llengua dominant pen mesures per afeblir-les.

Aquest conflicte té l'origen en el procés de castellanització del segle XVI. Van ser agreujats pel decret de nova planta i la posterior persecució política. Aquest conflicte només té dos sortides, la normalització de la llengua catalana o la substitució d'aquesta per l'espanyol. Per totes dos possibilitats cal una voluntat política

Que he après?

Les tensions que genera la discussió de les llengües són més gran del que creia, alguns dels meus companys s'han tornat “bojos” d'avant les asseveracions d'alguns dels textos que estem llegint. És normal. Si acceptem que la llengua és part de la nostra cultura, de la nostra identitat, qualsevol cosa que diguin de la nostra llengua ens arribarà molt dintre, sigui quina sigui la llengua que parlem. Jo no sóc gran defensor de la llengua catalana ni de la identitat catalana, ho reconec. Em considero ciutadà de la terra en la que estic. Però quan he sortit fora de Catalunya i algú ha parlat malament d'aquesta la he defensat com ningú. El mateix suposo que passa quan veus que la teva llengua, sigui la que sigui és qüestionada per algú altre.

Actualment hi ha una sensació d'intent d'imposició del català, però a ningú sembla preocupar que l'imperialisme americà ens imposi un conjunt de costums, conceptes i formes de viure que ens afecten dia a dia. Penso que això és degut a que els “espanyolparlants” encara no veiem cap avantatge més enllà del cultural en aprendre català. És cert que la cultura catalana ha estat perseguida durant molts anys, però no ha estat a nosaltres a qui han perseguit ni nosaltres ho hem fet, per tant, totes aquestes justificacions històriques, encara que valides no ens afecten tant com els actes que vivim ara mateix.

Dia 3: 24 de febrer de 2011

Resum del dia.

Avui en fet usa serie de textos referits a l'assignatura, relacionats a la sociolingüística.

Em tractat conceptes com bilingüisme unilateral i els efectes que aquest concepte comporta en una societat bilingüe. També em vist que és la diglòssia,

El bilingüisme unilateral es dóna quan en una societat conviuen dos llengües, però hi ha dos tipus de persones, les bilingüístes i les unilingüistes. La llengua de la gent unilingüe es entesa per l'altra part de la societat, però la segona llengua d'aquesta no es entesa per la part de societat unilingüe.

Això comporta que la tendència sigui utilitzar la llengua comuna, deixant l'altra en inferioritat de condicions, per el que s'ha de fer gestions per potenciar la llengua minoritzada i que no es perdi l'us.

Aquesta situació crea un efecte curiós, els bilingüístes sovint aprofites aquest fet per acceptar que es poden parlar les dues, però a ells no els cal, els ja utilitzen la seva, estan en el seu dret. Les persones parlants de la llengua minoritzada, defensen la parla única d'aquesta al veure que el bilingüisme només val per no avançar en la defensa de la seva llengua. La tendència per tant es el domini de la seva llengua per part de les dos faccions de la societat, mai l'equilibri de ambdues llengües.

A Evissa la situació no és de bilingüisme equilibrat, ja que una part de la població no coneix el català. A més, la gent nouvinguda no s'integra en català, ninó en espanyol, per tant, el bilingüisme equilibrat tendeix a empitjorar. La situació de Eivissa es de bilingüisme unidireccional. (catalans bilingües, hispanoparlants unilingües e integració en espanyol)

La diglòssia es dóna quan una llengua s'utilitza a nivell formal e informal, però té diferents variants depenent del context on s'utilitzi. Es pot utilitzar també amb dues llengües, una s'utilitza a nivell informal i l'altra a nivell formal. En el bilingüisme diglòssic aquesta situació diferencial és molt clara, cosa que no succeeix a Eivissa on tant el català com l'espanyol es poden utilitzar en ambdós àmbits, encara que hi ha encara individus diglossics ja que tenen prejudicis amb la seva llengua i intentes no utilitzar-la em àmbits formals. De totes formes, el concepte de bilingüisme és un concepte teòric, i sovint es dóna el bilingüisme diglòssic en les societats bilingües.

Que he après?

Per suposat, els conceptes a dalt descrits, però també la gran complexitat que comporta l'existència de dues llengües que volen ser oficials dintre d'un territori que lluita per la supervivència de la seva llengua lluitant amb total desavantatge i amb inferioritat de condicions. Els polítics ho han reduït tot a conceptes equivocats i han generat incomprensió d'avant unes, pot ser discutibles, però raonables demandes de la societat catalana. Les tensions estre les dues llengües són constants, per una banda els hispanoparlants no volen perdre privilegis, per altra els catalanoparlants veuen com la seva llengua no acaba de ser el vehicle de comunicació en àmbits informals.