Dia 4: 3 de març de 2011

Resum del dia.

Una interllengua és una llengua de comunicació internacional. Facilita la comunicació entre les persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La interllengua més estesa del món és l'anglès, degut a l'imperialisme britànic. Aquest ús de l'anglès com a interllengua segurament és inevitable, a tots ens va bé tenir una llengua amb la que ens puguem entendre'ns tots. Hagués estat més just que aquest paper fos per l'esperanto, ja que és una llengua neutra, és a dir, no és de ningú. Al ser l'anglès una llengua amb un origen imperialista, por ser que aquesta acabi suplantant les llengües territorials amb menys pes especific en el context mundial. El model europeu més optim és el que potenciaria l'anglès com a interllengua, potenciaria l'alemany, i respectaria les llengües nacionals de cada territori. El model europeu ideal és el que respectés la llengua de cada territori i utilitzes una interllengua neutra com l'esperanto.

Als països catalans hi ha un conflicte lingüístic degut a les mesures adoptades amb la llengua minoritzada per tal de fer de dic de contenció contra l'avançament de la llengua dominant i crear una normalització que deixi en similar condicions les dues llengües. Aquestes accions són considerades moltes vegades com atacs a l'espanyol i la llengua dominant pen mesures per afeblir-les.

Aquest conflicte té l'origen en el procés de castellanització del segle XVI. Van ser agreujats pel decret de nova planta i la posterior persecució política. Aquest conflicte només té dos sortides, la normalització de la llengua catalana o la substitució d'aquesta per l'espanyol. Per totes dos possibilitats cal una voluntat política

Que he après?

Les tensions que genera la discussió de les llengües són més gran del que creia, alguns dels meus companys s'han tornat “bojos” d'avant les asseveracions d'alguns dels textos que estem llegint. És normal. Si acceptem que la llengua és part de la nostra cultura, de la nostra identitat, qualsevol cosa que diguin de la nostra llengua ens arribarà molt dintre, sigui quina sigui la llengua que parlem. Jo no sóc gran defensor de la llengua catalana ni de la identitat catalana, ho reconec. Em considero ciutadà de la terra en la que estic. Però quan he sortit fora de Catalunya i algú ha parlat malament d'aquesta la he defensat com ningú. El mateix suposo que passa quan veus que la teva llengua, sigui la que sigui és qüestionada per algú altre.

Actualment hi ha una sensació d'intent d'imposició del català, però a ningú sembla preocupar que l'imperialisme americà ens imposi un conjunt de costums, conceptes i formes de viure que ens afecten dia a dia. Penso que això és degut a que els “espanyolparlants” encara no veiem cap avantatge més enllà del cultural en aprendre català. És cert que la cultura catalana ha estat perseguida durant molts anys, però no ha estat a nosaltres a qui han perseguit ni nosaltres ho hem fet, per tant, totes aquestes justificacions històriques, encara que valides no ens afecten tant com els actes que vivim ara mateix.