Actituds dels docents davant les noves situacions escolars multiculturals i multilingües: qüestions recurrents

La situació actual de l'educació és complexa. La multiculturalitat en les aules és una realitat i bona part de l'alumnat parla llengües no oficials en el nostre país. Aquest panorama a més no és homogeni en tot el territori, passant de ser una anècdota en alguns llocs a una situació general en altres. El treball fet per Juli Palou i Montserrat Fons intenta entendre aquesta problemàtica exposant i analitzant de diverses formes, situacions on els docents expressen les seves experiències al respecte, partint de la base que aquestes estan condicionades per l'experiència personal, les creences i representacions de cada un d'ells, però que són molt valuoses per a respondre qüestions recurrents que ens fem tots nosaltres.

Molts d'ells viuen la varietat cultural com una oportunitat d'enriquir el seu context educatiu, però aquesta situació presenta alguns problemes per mantindre un equilibri entre la diversitat i la llengua d'acollida. Per solucionar aquests problemes de convivència i enteniment alguns dels professors estudiats creuen que cal comprensió i diàleg, a més de normes compartides que entengui tothom amb solucions des de el pacte democràtic que garanteixin una convivència en pau.

També trobem problemes i diferencies d'opinió en aquesta convivència a l'hora de atendre als nouvinguts dintre de l'aula, les posicions es confronten i hi ha qui veu avantatges i inconvenients en que aquest estudiants convisquin amb la resta. Com motius de l'exclusió de l'aula trobem que moltes vegades no atenen perquè no entenen rés. Per justificar la seva inclusió a l'aula diem que fora es senten marginats i exclosos. Les opinions dels professors son variades i el problema té difícil solució. Podríem dir que a més avançat esta el nivell del estudiant i menys empatia té el professor/a, mes forts són els arguments que troben per defensar els interessos generals per sobre dels individuals, a excepció de la professora de llengua estrangera que esta mes sensibilitzada amb els nouvinguts i una altra, amb un model d'immersió a l'aula però amb suport fora d'ella. En aquests casos, tant l'interes individual com el general es fusionen i no hi ha delimitació clara.

Són els professors de primaria i entorns petits els que busquen més solucions i són més flexibles amb la problemàtica de la varietat de llengües a l'aula, tractant aquesta com un espai facilitador amb oportunitats de socialització molt grans, mentre que els de secundaria són molt més pragmàtics i demanen un nivell mitjà mínim per poder treballar.

Altre dificultat que trobem és el desequilibri que hi ha en l'us del català d'avant de la gent que no parla cap llengua oficial nostra. El català es parla en institucions i en l'escola, el castellà als jocs i al pati. El català representa l'àmbit formal i el castellà l'informal. A més d'avant d'un estranger amb una parla desconeguda, entenem que és el castellà el que ens donara mes oportunitats d'entendre'ns, per el que l'estranger percep que és aquesta la llengua en la que s'ha d'expressar per comunicar-se i no fa esforços per aprendre el català.

Dins de l'aula hi ha dos extrems en l'actitud dels alumnes. Els que venen de països hispanoparlants que tenen una tendència major al monolingüisme i els nord-africans que respecten l'espai formal i parlen la seva llengua en l'informal, intentant marcar el menys possible les diferencies amb el seu entorn social.

Tampoc no hem de treure importància a la llengua materna, la que considerem mes representativa de les nostres expressions i de la nostra identitat. Per aquest motiu el docents haurien d'aprendre paraules en els diversos idiomes dels nins que eduquen per crear comprensió de la situació lingüística actual a Catalunya. A més si veuen que donem importància a la seva llengua, el farem sentir curiositat a ell i al seu entorn per les llengües, i faran un desenvolupament plurilingüe en plenitud. Per tant, l'escola té aquí un paper molt rellevant, tant important i necessari com l'actitud positiva de l'estudiant per aprendre-les.

No obstant, per gestionar la nova situació de les aules no hi ha fórmules màgiques, s'ha d'arribar a crear un vincle comunicatiu alumne-docent-familia que permeti millorar el vincle afectiu i el desenvolupament equilibrat, donant molta importància a la llengua com a vehicle de comunicació i aprenentatge.

Ensenyar llengua en una societat multilingüe

'educació està passant actualment per un període de necessari canvi. La complexitat de la nostra societat demana una evolució en el sistema educatiu i tant el Pla LIC com el Ministeri del Govern Estatal són conscients que l'ensenyament de les llengües pot jugar un paper molt important per solucionar el problema. Un primer pas s'ha donat al no reduir el marc de referencia actual a uns problemes d'immigració i bilingüisme. Els nous models de comunicació i la globalització estan comportant grans canvis en la nostra societat i estan portant nous problemes. Si volem solucionar-los hem d'actuar des de el àmbit del sistema educatiu i l'entorn escolar. A més aquest canvis no han de ser merament cosmètics, han de donar solucions a les veritables necessitats de la nostra societat. Per aconseguir-ho cal un esforç de tota la comunitat educativa i de les instancies socials, Cal tenir en conte a tots els col lectius per trobar els veritables problemes i donar respostes adients.

En el cas català, l'immigració afegeix un grau de complexitat a la ja existent. El Pla LIC, però, ens diu que no s'ha de culpar a aquests de la situació, s'ha de culpar als canvis socials i demanar una adequació del sistema educatiu a la nostra situació pluricultural que ha de contar amb canvis profunds que millorin la cohesió de tots els alumnes, no només dels immigrants.

Per aconseguir que el nouvingut vulgui conèixer la llengua d'acollida hem de acollir-ho primer a ell i intentar la seva integració a més de fer-li conèixer el paper important que té la llengua en les relacions socials, tant les majoritàries com les minoritàries per tal de consolidar la llengua d'acollida com l'eix vertebrador del projecte plurilingüe.

Els mateixos plantejaments es poden utilitzar per l'ensenyament de les llengües estrangeres, on l'aprenentatge en els primers anys facilitaria la consciència intercultural i enriquiria els coneixements de la llengua materna.

Hem de recalcar que l'aprenentatge d'una llengua implica utilitzar recursos, mecanismes i actituds que es poden utilitzar desprès en molt més àmbits de la societat, convertint a la persona que es preocupa per l'aprenentatge d'una llengua en una persona més responsable. Per tant la nova forma d'ensenyar una llengua ha de ser plurilingüe i pluricultural. Això enriquirà a la persona més enllà del que pugui fer-ho els coneixements sintàctics adquirits i facilitarà la relació amb els demés.

Però per aconseguir-ho el professorat ha de tenir aquesta consciència de la diversitat lingüística i cultural de l'alumnat. Encara que desconeixem l'enfocament plural que hem de utilitzar degut a la complexitat del problema, haurà d'incloure tots els aspectes següents amb els que que hem de treballar:

La primera forma que tenim de treballar les llengües és la integració d'aquestes en un únic projecte que requereix de formules flexibles i dinàmiques per la seva aplicació i on la millora d'una llengua implica millores en les altres.

Un altre eix implicat és l'aprenentatge d'una llengua mitjançant el currículum on la llengua s'utilitza per estructurar i comunicar la resta d'assignatures i on actualment trobem problemes en les delimitacions curriculars de cada llengua.

La intercomunicació entre llengües de la mateixa família lingüística, on podem utilitzar les mateixes pautes d'aprenentatge per totes les llengües que tenim a prop.

La consciència lingüística, on les diferents llengües són l'origen per crear les activitats escolars i que facilitaria tant l'aprenentatge de llengües com d'actituds.

Per resumir podem dir que la situació actual ha canviat molt en pocs anys. Els nous ciutadans viuen en un entorn multilingüe i multicultural i necessiten eines per gestionar la seva vida dintre d'aquest món. Portant amb naturalitat aquesta realitat i veient la varietat de cultures i llengües com possibilitats d'enriquiment i no de confrontació d'interessos farem que tots els alumnes visquin l'experiència amb la mateixa naturalitat i els nouvinguts al veure que són importants per els altres, voldran comunicar-se amb ells i aprendran més ràpidament el català.

Aprendre una llengua és voler comprendre a l'altre.

Aprendre una llengua és aprendre a conèixer, a fer a ser i a conviure. A ser una persona crítica.

Visita Iolanda Bonet

La visita de Iolanda Bonet va ser molt aclaridora. És ja una constant en la universitat sentir com la gent que vol ser entesa ho aconsegueix, i la que té una actitud de confrontament, no ho fa.

Iolanda Bonet és del primer tipus, amb 9 anys d'experiència en l'equip de suport a l'alumnat d'incorporació tardana té molt a dir, i ho sap dir.

Que he après:

El primer que he après és que les incorporacions dels nens nou vinguts són contínues. No las podem veure com una situació que és esporàdica o que mai ens passara. Segurament ens trobarem amb aquest problema contínuament, per tant, el que tenir una bona informació i una bona actitud al respecte, no només serà essencial, serà indispensable.

Una dada curiosa és que no més se'ls diu nou vinguts quan arriben del fora de l'estat espanyol.

Un primer pas que s'ha de fer quan arriba a la ciutat, poble o comunitat un nouvingut és assignar una escola i un curs. Aquest mètode té problemes. Molts d'ells no tenen cotxes per traslladar-se, no coneixen la llengua...) per això és tant important la figura del mediador. Aquest fa una entrevista amb el servei d'interlocució (que és un telèfon, però que sembla funcionar molt be) En aquesta entrevista s'apunten dades importants, com si ha anat ja a escola, o altres dades d'interès, a més de donar-li instruccions de comportament. Això és important ja que els costums d'una societat a altra són diferents, poden portar a malentesos o poden molestar a algú i crear problemes.

Quan el nen es matricula a l'escola és quan comença la nostra feina com a docents.

La Iolanda ens va donar uns consells molt interessants de com tractar a un nouvingut.

Ens va aconsellar que féssim tots a rebre'l, d'aquesta manera el noi segurament quedarà impressionat i es sentirà important i protagonista d'una situació i un context que serà molt important a la seva vida.

També és bo que fem un recorregut per l'escola amb el nou vingut, per mostrar-li com és, on es troba cada cosa, s'ha de familiaritzar amb l'escola.

Tenir paciència ja que van molt perduts al principi. Per ajudar-los a que no es perdin, ens va aconsellar rotular les portes amb símbols per facilitar les coses. A més podria ser una feina que facin els nanos i que ajudaria a la integració de tots, una feina de tots per ajudar al nouvingut.

Conèixer coses d'altres cultures, per involucrar als infants, per que tinguin consciència que el món és variat, ric i plural. És important que coneguin coses d'altres cultures, d'altres llengües. El nouvingut pot ajudar molt en aquest aspecte, senti-se útil, sentir-se estimat.

Hem de detectar també si requereix necessitats especials.

Molt interessant va ser la recomanació de que tinguin una sala on estar sols per poder-se equivocar, sense que totes les mirades vagin a ell.

Entre les eines que ens va ensenyar per comunicar-se amb algú que no té ni idea de la teva llengua i on el que vol comunicar-se tampoc té ni idea de per on començar, va ser una serie de diccionaris visuals que ens poden ajudar molt a que el nou vingut sàpiga per on començar a expressar-se. A partir d'aquí es poden fer desprès activitats culturals com els dinars multiculturals que ajuden a la integració. Si veiem als nouvinguts com amics i aquests i les seves famílies ens veuen de la mateixa manera, aprendrem a conviure en millor harmonia, i si hi ha diferencies serà perquè algú ha creat un problema, no perquè la pell o l'expressió sigui diferent.

Altre aspecte important és que la professora d'acollida no es trobi sola.

És curiós que no hi ha una especialització com a professor d'acollida. La feina d'aquest sembla que és bastant diferent i especialitzada com perquè sigui una feina especialitzada, però no ho és. Com tantes coses en aquesta professió, has d'improvisar contínuament.

La filosofia que ens va transmetre i amb la que estic absolutament d'acord és que la diversitat és positiva.

Visita Bernat Joan

Quan em van dir que venia Bernat Joan a la universitat, no sabia ni qui era. Poc a poc la gent et va informant, i et fas una idea del tipus de persona que veuràs. Evidentment les referencies que et donen estan filtrades per les ideologies de la persona que te las diu, i tu després també les adaptes a les teves. La imatge que m'havia fet d'en Bernat Joan No va ser molt Bona.

Vaig decidir anar a fonts més fiables. Una persona molt propera i amb la que tinc molta confiança em va fer una descripció breu però amb coneixement de causa ja que el va tenir com a professor.

“Com a professor, és excel·lent... encara que és molt radical en les seves idees” va dir sobre ell.

La primera part em va pesar més que la segona, si era bon professor ja m'anava bé, les idees poden ser radicals o no, però són personals.

Aixi que el primer que vaig aprendre és que tenia que anar amb una actitud oberta sense permetre que el seu radicalisme fes que no escoltés rés més.

Desprès va resultar que com sempre, el lleó no és tan ferotge com el dibuixen, i he d'admetre que em va caure molt, molt millor del que em pensava el primer dia que em van parlar d'ell.

Que he après:

En les persones que ensenyen són més importants les actituds que les capacitats.

La voluntat i l'actitud són molt importats. Si vols aprens, si tens una actitud negativa i no vols aprendre, no ho faràs per molts medis que tinguis al teu abast.

Sorprenentment, el primer sociolingüista europeu va ser valencià. No ho hagués dit mai!

La sociolingüística té més feina on hi ha més problemes. Això si ho hagués dit!

La situació al nostre país fa 50 anys era força diferent. Hi havia una societat monolingüe que parlava català. Desprès, per motius que tothom coneix, va haver un període diglòsic, el castellà s'utilitzava per aprendre i el català en un context més “intim”. Avui en la societat post-industrial, el sector turístic ha cobrat molta importància, hi ha agut grans canvis sociològics. Hi ha dos llengües majoritàries a més de l'arab, vereber, portugues, romanes.... A Eivissa també hem de conviure amb zones on només parlen alemany o anglès.... per tant tenim una societat multilingüe molt complexa.

La llengua històrica no sempre és la preeminent.

La percepció de les diferències o similituds en les llengües depenen moltes vegades dels aspectes polítics i històrics. El cas del català i el valencià és un clar exemple.

Sobre les diferències en la situació sociolingüista basca i catalana (sembla que el català s'ha acceptat millor i té més difusió que l'euskera) es poden deure a que l'euskera ha estat més temps sotmès al castellà que el català. (Jo crec que la dificultat i complexitat de l'eukera també influeix)

Aprendre més llengües et dóna més oportunitats a la vida. Tant de conèixer més punts de vista, com de conèixer més cultures, o també oportunitats de feina en una societat cada vegada més complexa.

NO estic d'acord amb ell en l'exemple que va posar per admetre que el català és imposat, defensant que totes les coses són imposades, (com seure a una taula per escoltar la classe, va dir)

Com sociolingüista que és, sap que hi ha situacions consensuades que fem perquè en aporten un benefici. Seiem a les taules per escoltar la classe en lloc d'estar penjat al sostre perquè històricament ha estat un sistema que ha funcionat i “cedim” una mica de la nostra llibertat (podríem escolar la classe tirats a terre) a canvi d'un benefici, aprendre. En el cas del català podria haver dit altres exemples per defensar que és una obligació aprendre-ho (ampliar coneixements sempre és afavoridor, ens fa particulars davant la globalització... ) però que tot és una obligació no ho considero una resposta. Hi ha obligacions consensuades i obligacions imposades. (Si la imposició es beneficiosa o no, ja no ho valoro)

El terme “Països Catalans” que jo, com la majoria dels meus companys, també considero que és desafortunat, és un terme modern que es va crear al 1834

La gent té tendència a la acomodació social i accepta coses que no són certes.

Cuidar de la nostra llengua és cuidar de la nostra cultura.

10 preguntes del llibre Català normalitzat en un món multilingüe

1) Quines coses es perden quan es perd una llengua?

Es perd un un instrument de comunicació, un patrimoni de tota la humanitat, una forma d'entendre el món, d'interpretar la realitat, i de contruirla.


2) Quin és l'estat de l'Unió Europea amb un contingent més gran de monolinguístes?

Espanya, molta de la seva població només és capaç d'expressar-se en una sola llengua.


3) Quantes llengues oficials s'utilitzen en el Parlament Europeu?

25 llengües oficials.


4) En que model es basen les polítiques lingüistiques majoritaries?

En el model sorgit de la Revolució Francesa, afavorint l'ús d'una sola llengua oficial. representativa de la globalitat de la població.


5) Quina és actualment la llengua d'intercanvi universal?

L'Anglès, és la llengua més coneguda del món.


6) Qué és una llengua minoritària?

És una llengua, que malgrat ser la llengua històrica en un determinat lloc o àrea, a quedat amb el pas del temps en una llengua totalment residual, amb transmissió generacional dubtosa i sense gaires perspectives de recuperació.

7) Que és una llengua minoritzada?

És una llengua plenament viva i vigent en un determinat lloc o àrea, però que no es pot utilitzar amb total normalitat. Hi ha una llengua predominant que té més preponderància en àmbits concrets.


8) Quines són a les Illes Balears les llengües que formen part de la llengua catalana?

El mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterer.


9) Quins són els territoris on es parla la llengua catalana?

La Catalunya Nord (a l'Estat Francès), Andorra, Catalunya, La Franja de Ponent (a l'Aragó), el País Valencià, les Illes Balears i l'Alguer (a Sardenya)


10) Quina característica distingueix a les llengues que són oficials a l'Unió Europea?

Que totes compten amb un estat propi o tenen l'estat a favor.

11) Qué és una llengua normalitzada?

És la llengua que permet desenvolupar l'activitat quotidiana de qualsevol persona, tant a nivell formal com informal, sense entrebancs ni problemes, dins del seu propi territori.

12) Quantes llengües oficials té Catalunya segons el seu Estatut d'Autonomia?

3, el català, el castellà i l'occità.

10 preguntes a Bernat Juan:

1. Vostè diu al seu llibre que el futur de la llengua catalana depèn fonamentalment de quina llengua adoptin com a llengua d'intercomunicació pública les persones nouvingudes al nostre país.
   
   
2. Quines avantatges té un nouvingut que ja parla castellà al aprendre català?
   
   
3. Segons el seu llibre, si la població es decanta per parlar espanyol i el català només es parla a universitats i en àmbits de divulgació cultural i científica, el preocupa que el català sigui una llengua classista i que serveixi, més que per entendre's, per donar un estatus social afegit?
   
   
4. Quina imatge té el català i els catalans a la resta d'Espanya?
   
   
5. Creu que el fracàs en la creació d'una Agencia Europea del Multilingüisme s'amaga la voluntat dels estats de no perdre representativitat com a tals en detriment d'unes minories?
   
   
6. Quan jo era petit haviem d'estudiar francès perquè era la llengua del veí, els que van apostar per aquesta, van perdre perquè desprès va ser l'anglès el gran triomfador, l'idioma dels negocis... ara és el xinès la llengua del futur... sempre ha semblat que hi ha llengües per que es comuniquin cultures molt diferents i altres llengües més personals. Per que hi ha aquest empeny en que llengües minoritàries estiguin representades al més alt nivell?
   
   
7. Com pensa que pot conviure un món multilingüe en una societat globalitzada?
   
   
8. Troba que ha canviat la situació de la llengua catalana des de que va escriure el llibre?
   En quin sentit?
   
   
9. Perquè s'ha permès posar “IDIOMA VALENCIA” a l'estatut del País Valencià si no hi ha cap filòleg que avali aquesta possibilitat?
   
   
10. Es presentarà a les properes eleccions europees?

Dia 4: 3 de març de 2011

Resum del dia.

Una interllengua és una llengua de comunicació internacional. Facilita la comunicació entre les persones de comunitats lingüístiques, països i contextos geogràfics i culturals diferents. La interllengua més estesa del món és l'anglès, degut a l'imperialisme britànic. Aquest ús de l'anglès com a interllengua segurament és inevitable, a tots ens va bé tenir una llengua amb la que ens puguem entendre'ns tots. Hagués estat més just que aquest paper fos per l'esperanto, ja que és una llengua neutra, és a dir, no és de ningú. Al ser l'anglès una llengua amb un origen imperialista, por ser que aquesta acabi suplantant les llengües territorials amb menys pes especific en el context mundial. El model europeu més optim és el que potenciaria l'anglès com a interllengua, potenciaria l'alemany, i respectaria les llengües nacionals de cada territori. El model europeu ideal és el que respectés la llengua de cada territori i utilitzes una interllengua neutra com l'esperanto.

Als països catalans hi ha un conflicte lingüístic degut a les mesures adoptades amb la llengua minoritzada per tal de fer de dic de contenció contra l'avançament de la llengua dominant i crear una normalització que deixi en similar condicions les dues llengües. Aquestes accions són considerades moltes vegades com atacs a l'espanyol i la llengua dominant pen mesures per afeblir-les.

Aquest conflicte té l'origen en el procés de castellanització del segle XVI. Van ser agreujats pel decret de nova planta i la posterior persecució política. Aquest conflicte només té dos sortides, la normalització de la llengua catalana o la substitució d'aquesta per l'espanyol. Per totes dos possibilitats cal una voluntat política

Que he après?

Les tensions que genera la discussió de les llengües són més gran del que creia, alguns dels meus companys s'han tornat “bojos” d'avant les asseveracions d'alguns dels textos que estem llegint. És normal. Si acceptem que la llengua és part de la nostra cultura, de la nostra identitat, qualsevol cosa que diguin de la nostra llengua ens arribarà molt dintre, sigui quina sigui la llengua que parlem. Jo no sóc gran defensor de la llengua catalana ni de la identitat catalana, ho reconec. Em considero ciutadà de la terra en la que estic. Però quan he sortit fora de Catalunya i algú ha parlat malament d'aquesta la he defensat com ningú. El mateix suposo que passa quan veus que la teva llengua, sigui la que sigui és qüestionada per algú altre.

Actualment hi ha una sensació d'intent d'imposició del català, però a ningú sembla preocupar que l'imperialisme americà ens imposi un conjunt de costums, conceptes i formes de viure que ens afecten dia a dia. Penso que això és degut a que els “espanyolparlants” encara no veiem cap avantatge més enllà del cultural en aprendre català. És cert que la cultura catalana ha estat perseguida durant molts anys, però no ha estat a nosaltres a qui han perseguit ni nosaltres ho hem fet, per tant, totes aquestes justificacions històriques, encara que valides no ens afecten tant com els actes que vivim ara mateix.